Fontes Amoris

Sasha Frolova
2020-2021

Instalación interactiva

Fontes Amoris («fonts de l’amor» en llatí) és una sèrie de vestits escultòrics dedicats a estats emocionals que es transmeten a través de la forma i el color. Les seves delicades formes inflades viatgen des de formes protuberants, es fan més estretes fins a punts inversemblants, i es corben i fan fosques al voltant de les rectes línies dels maniquins. Els punxeguts dits dels seus peus, els dits estesos de les mans, les perruques, que serien de la devoció de Maria Antonieta… els llençols de colors vius que emboliquen les formes que hi ha sota gairebé no hi deixen veure. La innovadora estètica de l’artista desperta l’alegria dels visitants, com si fos un jardí d’estiu, mentre passegen entre les escultures, fetes amb materials brillants que desprenen vives tonalitats. Els dissenys de làtex plens d’aire són tot un festival per a la vista i ofereixen als visitants una extraordinària escapada a un món fantàstic. En aquesta obra, les nines de mida natural sembla que cobrin vida i que ens guiïn per submergir-nos plenament en el seu món.

Biografía

Sasha Frolova, nascuda el 1984, viu i treballa a Moscou (Rússia). Després de llicenciar-se en disseny gràfic a l’Institut Nacional de Disseny de Moscou, es va especialitzar en art contemporani a l’Institut d’Art Contemporani de Moscou. Es dedica als camps de l’escultura i la performance, i és coneguda per les seves extravagants escultures inflables i els seus elaborats vestits de làtex. Sasha Frolova es defineix a ella mateixa com a «una artista visionària». A la seva obra, pretén preveure el futur tot creant una estètica innovadora. Frolova ha exposat els seus projectes a escala internacional, i els ha presentat a llocs tan emblemàtics com la 291 Gallery, la Whitechapel Gallery i la Riflemaker Gallery de Londres (Regne Unit). En particular, Frolova va ser finalista a la categoria «Artista jove» del Premi Kandinsky 2009 i del PREMI ARTE LAGUNA 12.13 a l’Arsenale de Venècia, i va obtenir el Premi Especial en la categoria «Exposició personal».

Una producció